domingo, 3 de marzo de 2013

Desmontando el catalanismo

 
FOTO: Mireu el mapa del Regne d'Arago i de la Marca Hispanica “catalana” (1235) (font: Bibliothèque Nationale de France). CATALUÑA NO EXISTIA, era un territorio françes on es parlaven dialectes provençals derivats del llati que no havien cuallat com a llengua estructurada. Els valencians ya escriviem el nostre "ROMANÇ VALENCIÁ" que en poc temps donaria el primer Segle d'Or lliterari en llengua val...enciana.


PROVA Nº 2: JAIME I NO ERA REI DE CATALUÑA PERQUE ESTA NO EXISTIA quan es conquistà Valencia en 1238. Catalunya mai ha segut ni regne ni principat. La mentira de la “corona catalano-aragonesa”.

Els catalans no soporten que els llibres d'historia diguen que Jaume I era Rei del Regne d'Arago, del Regne de Valencia, del Regne de Mallorca i “comte de Barcelona” i per aixo s'inventen lo de la “Confederacio o corona catalano-aragonesa” i sostenen que quan se parla de “Arago-Valencia i Mallorca” es referixen a la monarquia “catalano-aragonesa”. Aço es fals perque quan Jaume I vingué a Valencia en 1238, els comtats hui catalans era francesos i pagaven vassallage a Sant Lluïs IX, Rei de França, i per tant no soles no podia ser Jaume I Rei de Catalunya sino perque, ademes, els comtats “catalans” no tenien eixercit.

Estos 8 comtats de la França transpirinenca se'ls canviaria, com si foren cromos, en Jaume I que era propietari dels territoris del sur de França (Tolouse, Beziers, Nimes, Narbona…).

En 1258, 20 anys despres de la Conquista del Regne de Valencia, Jaume I i Lluïs IX firmen el tractat de Corbeil. França li donà a Jaume I els 8 comtats “catalans” i Jaume I entregà les seues propietats en el sur de França.

Pero els 8 comtats “catalans” seguiren sent comtats dins de la corona d'Arago des de 1258 sense constituir-se ni com provincia, ni com estat, ni com regne. Ho fara com provincia pero baix el regnat de Carles I que fon qui els unificà en 1.521.

Per això en cap de lloc apareix Jaume I com Rei de Catalunya. Ni era regne, ni era Catalunya. La denominacio de “Catalunya” s'incorporarà en el pas del temps i la llengua romanica alli parlà, derivà del llati com el valencià, pero en aportacions franco-provençals, es desenrollaria molt mes tart que´l valencià. De tal punt que el català no es nomenà com tal fins la segona mitat del segle XIX, permaneixent majoritariament la denominacio de “llemosí”. La denominacio de “català” no es generalisà fins que tingué la seua renaixença en el segle XIX, 4 segles despres del segle d'Or Valencià. Per aixo, i pel mateix fals criteri que lo de la “corona catalano-aragones” sostenen burda i falaçment que els escritors del segle d'or valencià (S. XV) “escrivien en català”.

Catalunya sera hui una comunitat mes o manco prospera, pero l'orige o el simple fruir de la seua prosperitat no els dona dret a constituir-se com “comunitat historica” ya que, de totes les regions espanyoles, es la que te menor entitat historica i politica. Si son una “comunitat historica” perque en 1932 la republica els otorgà un estatut nacionaliste, els valencians tenim una foralitat des de 1261 que te major entitat, dignitat i rellevancia politica i histórica, i no fen us d´aixo per a passar factures indegudes o posar en perill l'unitat d'Espanya. Aixina que si es tracta de passejar el palmito, els catalans, ni de puntilles en respecte al Regne de Valencia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada